Beget

Beget és un poble que es troba a la comarca del l’Alta Garrotxa. Forma part del terme municipal de Camprodón des de 1969.

Es troba a 541 metres d’altitud sobre el nivell del  mar.

Aquest poble es troba conservat tal i com es trobava fa segles. Passejar pels seus carrers de pedra et porta a l’època medieval.

Al fons de la imatge es pot veure l’església de Sant Cristòfol de Beget, d’estil romànic del segle XII amb un campanar de torre de quatre pisos.

Presenta dos ponts de pedra que creuen el riu Llierca.

 


 

Categories: General | Tags: , , , | Leave a comment

Eland (Taurotragus oryx)

Els elands són una classe d’antílop que viuen a la sabana d’Àfrica Oriental i Sud.

Tenen les banyes en espiral, tret comú de tots dos sexes.

Són fàcils d’identificar ja que presenten unes bandes blanques verticals (entre 10 i 16) al tors, unes marques negres com a mode de lligues a les cames i una cresta dorsal de pèl. El pelatge de la femella és de color canyella, mentre que en el mascle és més fosc.

Són de costums nòmades i són més actius a les hores del crepuscle aprofitant que en aquestes hores no fa tanta calor. Acostumen a formar grans ramats.

Aquesta fotografia la vaig prendre al Parc de Cabàrceno situat a Cantàbria (Espanya).

Categories: General | Tags: , , | Leave a comment

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

El corb marí gros és un au gran, d’aproximadament entre 130 i 160 cm. Són de plomatge fosc, amb les galtes blanques i una taca groga al costat del bec. Quan volen són fàcilment reconeguts pel seu coll que forma un plec.

Són aus que viuen amb grup, són molt socials i sociables.

Son fàcilment visibles amb les ales esteses a les riberes assecant-se-les al sol. Això és degut a que, a diferència de la majoria de les aus, no poden lubrificar-se les plomes i no tenen l’efecte impermeable de les mateixes. La seva alimentació és constituïda per peixos  i acostuma a hivernar per aquests espais naturals del Delta del Llobregat.

Categories: General | Tags: , , , , | Leave a comment

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

És un petit ocell tropical que s’identifica fàcilment pel seu antifaç de color vermell. No són originaris d’aquí i els que hi ha corresponen a individus alliberats o escapats que han constituït poblacions reproductores.

Aquesta fotografia la vaig fer als espais naturals del Delta del Llobregat, a la zona de Cal Tet. Anava pel camí i em va passar just pel davant parant-se a un canyís que hi ha al marge del camí.

Haig d’esmentar que el passat dia 13 de maig vaig trobar-me amb tres individus d’aquesta espècie d’ocell en el mateix lloc on vaig fer la fotografia. En concret eren en l’espai natural de Cal Tet al terme municipal del Prat de Llobregat. Es trobaven menjant les llavors de les jonqueres.

 

 

Categories: General | Tags: , , , | Leave a comment

Xarrasclet (Anas querquedula)

Avui us escriuré del xarrasclet, també anomenat ànec roncaire.

El seu nom científic és Anas querquedula i pertany a l’ordre dels anseriformes i a la família dels anatidae (la família que engloba als ànecs).

El mascle és fàcil d’identificar per la franja blanca que li va de cada ull fins al clatell, pel seu pit vermellós i pels flancs grisos.

Acostuma a hivernar a l’Àfrica, encara que es poden trobar en alguns llocs de la mediterrània. Cria en aigües someres dolces.

Aquesta fotografia l’he fet als espais naturals del Delta del Llobregat (Catalunya) i la podeu veure també a: http://www.ipernity.com/doc/232636/12666894

Categories: General | Tags: , , , , | Leave a comment

Eugues a l’ espai de Cal Tet – El Prat de Llobregat

Una part important dels viatges, no només és conèixer el lloc, la seva història, l’arquitectura dels elements que hi hagi, sinó també el paisatge, i dintre d’aquest la fauna i flora.

Avui començo uns nous articles, que aniré afegint tot al voltant de diferents llocs, comentant les espècies que constitueixen la fauna i flora del lloc, aquells que em semblin més interessants, o si més be no, tot donant una nova visió a aquest bloc. Cal destacar que totes les fotografies que afegiré són fetes per mi.

Avui començo per les eugues i poltres que hi ha al delta del Llobregat, en concret a l’espai conegut com Cal Tet al terme municipal del Prat de Llobregat. És una zona que es troba al costat de la desembocadura del riu Llobregat, a prop de la platja del Prat i que té un accés molt fàcil, tant per cotxes, bicicletes, i fins i tot a peu des del poble. Cal esmentar que molt a prop hi ha un aparcament per a vehicles, tot just al costat del mirador que hi ha a la capçalera de la pista principal de l’aeroport.

Des de fa pocs anys hi ha diferents eugues que pasturen amb els seus poltres en aquest espai, per unes zones habilitades dintre de la reserva natural. No cal dir que són la sensació de tota la mainada que les contempla. No sempre  es troben en els mateixos indrets dintre de l’espai natural, ja que poden variar.

Avui he captat aquesta instantània on un esplugabous era damunt d’una euga tot esperant caçar els insectes que la romanen. Tot d’una s’aixeca el poltre del terra (que no havia vist des de la meva posició) i s’acosta a la mare. Just després de fer aquesta fotografia l’esplugabous se’n va volant uns metres a la dreta de l’euga per anar a aterrar al terra, fora del meu abast visual. Em sembla una imatge bucòlica que us presento en aquest primer article dedicat a la natura.

Per a veure més fotografies meves  podeu consultar els següents enllaços:

A flickr: http://www.flickr.com/photos/photojoanot/

A ipernity:  http://www.ipernity.com/home/232636

A 500px: http://500px.com/photojoanot

Categories: General | Tags: , , , | Leave a comment

Monestir de Sant Pere de Camprodon (Ripollès)

Avui visitem el monestir de Sant Pere al poble de Camprodon.

Aquest monestir fou fundat al segle X pel comte Guifré II de Besalú on hi havia una església anterior. Aquest monestir pertenyia a l’orde de Sant Benet.

Al voltant del mateix es va anar construint un nucli de població que amb el temps ha esdevingut l’actual poble de Camprodon.

El monestir va ésser destruït per diferents terratrèmols. Al segle XIX i degut a les guerres carlines va ésser tancat definitivament.

Actualment només queda en peu l’església del monestir, que és de planta llatina i presenta absis carrat. Exteriorment es pot contemplar el cimborri de forma octogonal i la torre quadrada que hi ha al seu damunt i que presenta dos pisos per formar el campanar.

Actualment és voltat per un jardí i una plaça.

Podeu contemplar també aquesta foto a:  http://www.flickr.com/photos/photojoanot/6975876030/in/photostream

Categories: General | Tags: , , , | Leave a comment

Istanbul (Dia 5): Basar de les Espècies i Palau de Topkapi

(Aquest relat és el meu diari de viatge fet durant aquest viatge a l’estiu de 2008)

Un cop llevats i esmorzats volem aprofitar el dia que es presenta per davant per visitar el Mercat de les Espècies, i el Palau de Topkapi.

El Basar de les Espècies (Misir Çarsisi) va ésser construit al 1660 amb impostos recaptats a El Caire (per aquesta raó també es coneix aquest basar com el Basar Egipci). És més aviat petit en comparació amb el Gran Basar. Les botigues que hi ha vénen bàsicament espècies, essències i productes dolços típics de Turquia. No cal dir que la olor que fa és molt bona, ja que es barregen totes les olors de les espècies. També cal remarcar que no es troba tan ple de gent ni d’estrangers, tot i ésser un lloc típic per visitar.

Aprofitem per comprar té de poma, canyella en rama i diferents assortiments de delícies turques. Sortim per anar per carrerons plens de gent fins a arribar al Palau de Topkapi. Cal dir que passejar per aquesta ciutat és molt interessant, perquè veus i trobes situacions que per aquests indrets no ens les trobem.

Ens van recomanar anar a visitar-lo al migdia perquè és l’hora en que menys visitants hi ha. Hi ha visites guiades, encara que nosaltres fem la visita pel nostre compte, ja que portem una guia que ens explica com és força bé.

Aquest palau  té una superficie de 600.000 m2 i és una petita ciutat dintre d’Istanbul. En ell vivia el sultà de l’imperi otomà amb un harén força nombrós. Hi ha moltes històries al respecte que recreaven aquest univers com un lloc semblant al paradís. Però no tot era així. Per a les dones era, en certa manera, una presó. L’interior de l’edifici mostra la riquesa del governant, i fins i tot hi ha diferents sales on s’exposen les mateixes. A títol d’exemple, hi ha col·leccions de porcellanes xineses, d’orfebreria, joies, …

Era un lloc ple de dones i eunucs. Els primers vestigis del palau daten de 1453. tal i com es troba a data actual és un conjunt arquitectònic de diferents palaus ampliats i modificats per cadascun del sultans que hi van viure.

 

Categories: General | Tags: , | Leave a comment

Istanbul: Gran Bazar – Santa Sofia – Mesquita Blava

Avui matinem ben aviat per anar cap a l’aeroport de Nevsehir per anar cap a l’aeroport d’Istanbul per tal d’agafar un vol domèstic que ens durà fins a Istanbul. Hi havia una segona opció que no hem volgut agafar que era refent tot el camí fins a Istanbul en autocar, de tal manera que es perd un dia de viatge. Fent-lo amb avió guanyem un dia d’estada a Istanbul.

Arribem a la petita terminal de Nevsehir, on hi ha molt poc moviment. Als panells d’informació s’informa dels pocs vols que surten aquell matí de la terminal i el nostre és el primer d’ells. Aprofitem el temps per prendre un cafè amb llet. Al costat de la nostra taula es troba la tripulació del nostre vol prenent-se un esmorzar a base de cafès amb llet i pastes variades. Un cop anuncien l’embarcament del passatge, tripulació i nosaltres ens aixequem de les respectives taules.

Volem amb la companyia Turkish Airlines, on el vol i l’atenció és molt bona i, fins i tot ens donen d’esmorzar. La majoria de persones que volen són del propi país, essent ben pocs els estrangers que hi viatgen.

A l’arribada a l’aeroport internacional d’Istanbul, i una vegada hem recollir les maletes, ens recullen amb una furgoneta i ens duen cap a l’hotel Senator Hotel de la cadena Best Western (un hotel de quatre estrelles) amb una molt bona atenció, que és el mateix hotel on varem passar la primera nit en aquest país. Aquesta vegada l’habitació és una interior que dóna a un celobert. Com que arribem a bona hora aprofitem per fer un mos per esmorzar allà mateix.

Istanbul és una ciutat partida en dos trossos pel Bòsfor, pertanyent cadascun d’ells a un continent diferent: Europa i Àsia.  A més a més, la part europea també es troba dividida en dues parts per la Banya d’Or. En aquests dies que estarem, ens bellugarem exclusivament per la banda europea.

El dia és blau i solejat i es presenten unes bones hores per anar a passar una mica de calor i gaudir d’aquesta ciutat emblema de la història de la humanitat.

Un cop sortim de l’hotel agafem la principal via de comunicació que va cap al centre històric de la ciutat en direcció est. Ens trobem pels carrers molts homes i turistes, però poques dones. També trobem forces mesquites repartides per les illes on els homes s’encaminen per anar a pregar.

Arribem al Gran Bazar (Kapali Çarsi), el punt comercial més gran des de fa uns quants segles. És immens, amb una extensió de dos cent mil metres quadrats i uns 90 carrerons, on s’amunteguen més de 4.000 petites botigues on els dependents només fan que vendre els seus productes. Són fileres i fileres de botigues venent el mateix. La manera de fer dels comerciants, al principi és divertida i t’ho mires amb curiositat, però després es torna avorrida per la mateixa manera d’encarar al estranger que tenen. Si t’atures en un punt de seguida tens algun botiguer que insisteix en que li compris la seva mercaderia tot intentant descobrir, pel teu aspecte, quin idioma parles per començar deixar anar paraules en el teu idioma. Aquí comença el joc de regatejar segons el que un estimi oportú. No arribem a cap acord amb els venedors. Llavors, dels catalans ens diuen que som garrepes.  El teatre que fan i les emprenya mentes que agafen si al final no surt com ells desitgen són algunes vegades d’antologia. Però són bona gent que es guanyen els calés fent aquesta feina i hi ha respecte mutu.

Aquest indret és repartit amb diferents zones on es troben concentrats els diferents productes que es venen, com pell, joies, catifes,… i els carrerons que els envolten també són plens de botigues. És tot plegat un eixam de persones que van amunt i avall tot cercant i venen mercaderies.

Veiem forces gats tots estirats i adormits al damunt de qualsevol cosa, lloc o indret  i una parsimònia cap a ells dels venedors que ens fa semblar que són força adorats culturalment per tenir a rates i ratolins llunys d’aquests indrets.

Ens sobte veure la lluentor que desprenen les joieries on tot el que tenen a l’aparador llueix com l’or. De fet cal apartar la vista perquè t’enlluerna.

L’aire comença a escalfar i cal fer una parada per reposar els líquids evaporats del cos. El prendre el té és una bona excusa per descansar. El té de poma entra de meravella, apart que és l’especialitat de l’indret.

Un cop recuperats de forces tornem a agafar els carrers i ens dirigim cap a les Cisternes de la Basílica. És un dipòsit d’aigua fet en el segle VI amb una capacitat de 80.000 m3 format per 336 columnes. Al davant hi ha una petita mesquita on els homes es troben agenollats damunt unes catifes al damunt de la vorera resant.

Al final del carrer arribem a veure Santa Sofia (Aya Sofia), una de les esglésies més importants del món antic que va ésser tota ella restaurada per l’Islam després de la caiguda de Constantinopla (antic nom d’Istanbul). Constantí a l’any 326 decideix fer una basílica que ha estat reconstruïda al llarg del temps per diferents emperadors i sultans fins arribar a l’estat actual. Té planta rectangular de 77 m per 71 m i la cúpula té una alçada de 67 m i un diàmetre de 33. La cúpula s’assenta sobre quatre arcs reforçats i quaranta contraforts. Els materials utilitzats eren nobles tal com marbres de diferents colors, or, argent, brillants. Res de tots aquests materials resten actualment després dels saquejos fets, primer pels cavallers de la quarta creuada i, segon, per les hostes de Mehmet II.

Quan es conquereix la ciutat per l’Islam, els mosaics són tapats i es pengen panells i escuts (encara n’hi ha de penjats) amb inscripcions islàmiques i de l’alcorà. També s’afegeixen minarets i es converteix l’església amb mesquita.

Per entrar paguem el tiquet d’entrada i descobrim el seu interior, que en aquests dies es troba en restauració: Hi ha una bastida que arriba fins a dalt de tot de la cúpula central. Tot passejant pel seu interior hem aprofitat per fer girar el dit gros de la mà dreta dintre del forat de la columna de Suda i comprovem que el mateix surt sec. La tradició marca que si surt humit cura el mal de cap i satisfà els desitjos.

Pugem a la planta superior on passegem per les galeries i trobem encara restes de mosaics bizantins que representen emperadors i emperadrius, a més de la tomba de Henricus Dandolo Doge de Venècia, comandant cristià que formava part de la quarta creuada. Hi ha bones panoràmiques interiors.

Sortint de l’església i creuant la plaça que hi ha entre aquest edifici i la Mesquita Blava, ens trobem que al mig d’aquesta plaça hi ha una zona de bancs  posats en filera on els estrangers s’asseuen per poder veure totes dues edificacions religioses, ja que l’una es troba al davant de l’altra. És clar que això ho descobrim mentre ens trobem veient la meravella que és la Mesquita Blava (també coneguda com Mesquita del sultà Ahmet) i arriben una munió de japonesos que s’instal·len asseguts en els bancs mentre la guia (també japonesa) els explica quelcom de l’edificació i de l’espai en que es troben (això ho suposem ja que no entenem el japonès). No cal dir que els bancs s’omplen de gom a gom amb els japonesos enganxats a les seves càmeres i videocàmeres últim model.

Veiem un venedor ambulant de pastes amb força èxit ja que molts forans li compren pastes. Adonats d’aquesta situació aprofitem per comprar-ne’n un parell i tastar-les. Són bones, amb un gust especiat diferent de les d’aquí.

Seguim caminant fins a la Mesquita blava. Aquest nom li prové pels enrajolats d’aquest color que té. El sultà Ahmet la va erigir al 1609 i la seva construcció va durar fins al 1616. Aquest sultà la va copiar en base a l’església de Santa Sofia i la va voler superar (encara que no ho va poder fer). Té 6 minarets. La cúpula central té unes dimensions de 43 m d’alçada i 23,5 m de diàmetre. No cal pagar entrada, però sí ésser respectuós amb la manera de vestir. Ens fan descalçar-nos i a les dones posar un tros de roba que tapi la pell nua de les espatlles i els braços (fa calor a l’estiu). A l’interior hi ha homes resant al mig del gran espai que hi ha sobre la gran cúpula que domina tot l’espai. La decoració interior és molt rica. Les dones es troben en una petita estància a un racó del gran espai.

Temps enllà, aquesta mesquita era el punt de reunió de les caravanes que anaven cap a la Meca.

Des d’aquí ens dirigim cap al pont Gàlata per tal de creuar la Banya d’Or. Arribats als molls, tot just abans d’enfilar-nos al pont, ens trobem una gran quantitat d’embarcacions (una mena de transbordadors), que serveixen com a autobusos aquàtics, de transport de persones d’Istanbul fins a altres barris o ciutats situades en el Bòsfor. També veiem dos creuers de grans dimensions ancorats a l’altre banda de la Banya d’Or.

Creuem per damunt del pont i observem la gran quantitat de pescadors que hi ha pescant petits peixos anomenats hamsis (són semblants al seitó). Hi ha molta afició i fins i tot els arriben a cuinar i a vendre allà mateix. La part de sota del pont és plena de bars i locals gastronòmics. Molta gent creua el pont per aquí i aprofita per tastar les especialitats dels locals, cosa que fem després de baixar per unes escales. Amb aquesta calor una bona cervesa és d’estimar encara que aquesta beguda no sigui l’habitual d’aquí. Tastem la cervesa autòctona que és la Efes Pilsen. No sé si és la calor, però ben freda és ben bona.

En tot moment gaudim d’unes extraordinàries vistes de la Torre Gàlatas i del Topkapi (que era la petita ciutat on el sultà vivia).

No cal dir que el cansament del dia (el fet de llevar-nos aviat) fa que avui ens retirem aviat cap a dormir. El dia ha estat molt profitós i la descoberta d’aquesta ciutat impressionant.

Demà hi ha previst anar a visitar el Bazar de les espècies i el Topkapi.

 

 

 

 

Categories: General | Leave a comment

Turquia Dia 3: Capadòcia

Avui passarem tot el dia visitant la Capadòcia, terra que sempre m’havia impressionat per les seves fotografies. Però les fotografies no són res comparades amb el paisatge real que avui ens espera. Realment el dia promet.

Un bon esmorzar de bon matí fa que el cansament acumulat dels darrers dies hagi desaparegut i que el cos demani guerra per avui.

De fet, aquesta terra és la que a en George Lucas va inspirar-se en el poble d’Anakin Skywalker en la ja cèlebre pel·lícula de la Guerra de les galàxies.

El nom de Capadòcia prové del persa i significa (en una traducció literal) “terra dels cavalls macos”. Com ja vaig comentar en una altra entrada del bloc, multitud de civilitzacions s’han establert en aquest místic terreny (perses,  hitites, frigis, romans, bizantins, …) replè de curioses representacions i formes geològiques ocasionades per les erosions dels volcans Erciyes i Hasan, i després per l’erosió del riu Kizilirmak. Cal dir que segons les hores del dia, canvia la fisonomia del paisatge en funció de les ombres projectades i la llum reflectida per les mateixes.

Una de les primeres coses que sobte, una vegada desaparegut l’efecte sorpresa de l’arribada a aquestes terres d’ahir és que tot el que hi ha es troba integrat en un museu a l’aire lliure. És fantàstic anar amunt i avall, a peu o amb transport, que no pots parar de mirar a banda i banda el paisatge perquè sempre hi trobes coses noves.

Avui aprofitem el matí per anar a visitar la zona de les esglésies rupestres a la vall de Göreme. És una vall plena d’esglésies, la majoria construïdes als segles X i XI, encara que n’hi ha d’anteriors. Totes elles excavades a la roca.

Cal esmentar en un dels escrits de Sant Basil·li que “les coves i les roques ens esperen” podria considerar-se que l’home es refugiés dintre de les roques fent les coves d’aquests indrets a les afores dels pobles. Hi ha tot un plegat d’esglésies excavades a la roca, una al costat de l’altre. Moltes conserven encara les policromies que hi figuraven temps enllà. Això comporta la importància d’aquest indret com a centre de peregrinatge.

Un recorregut per les esglésies que hi ha són:

- Església de la Sivella (Tokali Kilise). És l’església més gran que hi ha. Decorada en diferents frescos. És una de les esglésies que es consideren “arcaiques” perquè les seves pintures segueixen un ordre bíblic.

- Església de la Poma (Elmali Kilise). És l’església més petita.

- Església de Santa Bàrbara (Aziz Barbara Kiliseli).

- Església de la serp (Yilanli Kilise). És formada per una volta de canó. Hi ha representat Sant Onofre.

- Església Fosca (Karanlik Kilise). Va ésser una església on els frescos s’han conservat gràcies al seu ús com a lloc de criança de coloms. Els propis excrements enganxats a les parets han conservat la policromia dels frescos i preservat de la llum als mateixos, els quals han pogut estar restaurats. El nom prové possiblement d’un petit forat que hi havia per on entrava la llum al seu interior.

- Església amb sandàlies (Çarikli Kilise). El nom li ve de dues empremtes que hi ha a la part inferior del fresc de l’Ascensió.

Un cop vist tota aquesta bellesa, que impressiona de veritat, ens duen amb autocar a veure unes panoràmiques de la zona de les xemeneies on s’observa la bellesa del paisatge i el contrast amb els hotels posats enmig juntament amb els pobles nous.

Després de dinar ens porten a una fàbrica de joies on treballen amb or i turqueses, que són unes pedres blaves molt comunes en aquest territori i que prenen el nom d’aquest país. Ens deixen observar el procés de tractament d’aquestes pedres des de la seva arribada al taller de la fàbrica (el cristall tal i com surt de la mina), al tractament de tallatge i polit de la mateixa i com s’acobla amb  metalls preciosos per obtindre una joia. Curiós el procés de tallar-ho a mà.

Una ràpida visita per la botiga de la fàbrica (pas obligat en el recorregut que fa que la captació de clients augmenti amb la potencial compra d’algun record en forma d’anell, polsera, arracades o rellotges per anar dient) que culmina anant cap a dinar, que ja va essent hora.

Per la tarda anem cap a la ciutat de Uçhisar, on es troba el castell del mateix nom, fortalesa construïda a dintre d’una muntanya. Des de fora es veuen les habitacions foradades dintre de la roca, on uns passadissos interiors condueixen a través de tot el recorregut intern adalt de tot de la muntanya. Es pot pujar fins a dalt de tot on les vistes són impressionants.

Després ens apropen fins a la ciutat de Çavusin, que es troba situada dintre d’una altra muntanya. Ens enfilem muntanya munt entrant a les diferents estàncies excavades a la roca. Hi ha llocs que són difícils d’accedir. Des de dalt es veu al costat al nou poble construït.

Avui ha estat un dia complet. Hem vist i gaudit aquesta terra. Demà ens tocarà matinar per agafar un vol domèstic cap a Istanbul on començarem una altra etapa del viatge.

Per a més fotografies pròpies consulteu les adreces:

flickr: http://www.flickr.com/photos/photojoanot/

500px: http://500px.com/photojoanot

 

 

 

 

 

Categories: General | Tags: | Leave a comment